PAUTES PER A LES FAMÍLIES AMB FILLETS I FILLETES AMB DISLÈXIA.

Totes les pautes manco la darrera estan extretes i adaptades de: Oltra, V. La dislexia. Recuperación de los problemas de lecto-escritura. http://www.psicopedagogia.com/dislexia (16 de febrer de 2008).

•El paper més important que han de complir els pares dels fillets i les filletes amb dislèxia és donar suport emocional. S’ha de donar una explicació a aquests fillets/es sobre les seves dificultats i les implicacions d’aquestes dificultats. Els pares han de transmetre que comprenen les seves dificultats i saben que li suposa un esforç molt gran tot el que està relacionat amb la lectura i l’escriptura. S’ha de valorar aquest esforç.
•És important evitar que la possible ansietat dels pares creï ansietat en el fillet/a, podent generar dificultats emocionals secundàries.
•Els pares han de mostrar al fillet/a que tot i les dificultats que té pot tenir èxit, encara que li suposi un esforç molt gros. El fillet/a ha d’aprendre a valorar els seus èxits en funció d’ell/a mateix/a.
•És totalment inadequat i causarà més angoixa i malmetrà l’autoestima del fillet/a el fet de comparar el seu rendiment amb un/a fillet/a sense dislèxia. Açò pot passar especialment amb els germans. S’ha de mostrar que cadascú és diferent i s’han de valorar les qualitats de cada persona.
•Els pares poden ajudar als fillets/es amb dislèxia a fer els deures, però s’ha d’anar amb molta cura de no provocar situacions d’ansietat. S’ha de tenir molta paciència i tenir en compte el cansament acumulat del fillet/a. A un infant amb dislèxia li suposa un esforç molt més gros el fet de llegir i escriure que a un infant sense dislèxia, i per tant es cansa més i aquest cansament provoca més distraccions. S’han de donar moments de descans durant la feina.
•És molt important treballar els hàbits d’estudi i l’organització personal.
•Es pot pactar amb els i les mestres de l’escola que atenen a l’alumne/a el fet que no copiï els enunciats de les activitats que tengui de deures.