dimecres, 28 de maig del 2008

ALUMNES DE 2n FAN GELATS DE TARONJA I MADUIXA


Escrivint tot el que necessitam per a fer els gelats: taronges, maduixes, sucre, aigua, espremedor, batedora, balança...


Llegint el tiquet de la compra...


Calculant els euros que val...


Rentant-nos les mans antes de tocar els aliments...


Llevant les fulles de les maduixes i fent-ne trocets...



Esprement les taronges per treure'n tot el suc...


Mesclant el suc de les taronges amb les maduixes...


Pesant el sucre. Si volem fer gelats per a tota la classe n'hi hem de posar 150 grams.


Mesurant l'aigua...



Acabant de preparar els 25 gelats que hem fet. Ara només falta posar-los al congelador i esperar. Quan estiguin fets recordarem tot el procés que hem seguit, escriurem les passes per a la seva elaboració, i convidarem a tota la classe.

divendres, 23 de maig del 2008

JELAT DE POME I CIUI (David)

NECESSITAM: (6 GELATS)
- 1 POME (David)
- 1 CIUI (Felipe)
- SUCRA (Britany)
- AIGU (David)

COM ES FA?
1. PELAU I TALLAU LA FRUITA. POSAU-LA DINS EL POT DE LA BATEDORA.
2. AFEGIU-HI 25 GRAMS DE SUCRE.
3. POSAU-HI UN POC D'AIGUA (UNS 100 ML)
4. BATEU-HO AMB LA BATEDORA.
5. POSAU EL SUC EN GOTETS PETITS I INTRODUÏU-HI UNA CULLERA PETITA O UN PALET QUE FACI DE SUPORT QUAN EL GELAT ESTIGUI FET.
6. POSAU-HO AL CONGELADOR.




dijous, 22 de maig del 2008

FILLETS I FILLETES DE 4 ANYS FAN GELATS DE POMA I KIWI


Escrivint el títol de la recepta i els ingredients necessaris per a fer-la...

Tallant les pomes...

Tallant els kiwis...

Ja tenim tota la fruita tallada...

Mesurant la quantitat de sucre que hem de fer servir...

Mesurant la quantitat d'aigua necessària...

Abocant el sucre...

Abocant l'aigua...

Després de passar la batedora...

N'hem fet 39!!

Dins el congelador. Demà convidarem els companys i les companyes de classe, i també les mestres!!

dilluns, 19 de maig del 2008

DISLÈXIA. ASPECTES A TENIR EN COMPTE I ACTIVITATS PER A L'AULA.

Orientacions i aspectes a tenir en compte a l’aula (educació primària)
• Per a l’alumne/a amb dislèxia la lectura i l’escriptura suposen un esforç molt gros que implica major cansament i lentitud. A més es produeixen errades (substitucions, omissions, addicions...). La comprensió lectora es sol veure afectada perquè la major part de l’atenció es dedica a la descodificació i també a causa dels errors en la dicció.
• Necessitarà més temps per acabar la feina i per a copiar informació de la pissarra. Quan sigui possible evitarem que hagi de copiar texts llargs de la pissarra, en alguns casos a lo millor li podrem donar una fotocòpia.
• També necessitarà més temps per a fer els deures a casa. Convé abreujar la feina que hi hagi de fer.
• L’exigència de velocitat en la feina de l’aula per fer el mateix que els companys és frustrant per a l’alumne/a amb dislèxia. L’afavorirà disminuir el volum de feina encara que no es deixin de treballar els objectius i continguts del grup. Per exemple: En les activitats que es repeteixen, pot fer-ne 5 enlloc de 10.
• Llegir els exercicis i exàmens de forma oral abans de començar. Ajudar a l’alumne amb dislèxia a llegir activitat per activitat així com les vagi fent. Possibilitat de que respongui de forma oral per saber si el contingut el té clar.
• Adaptar l’espai als exercicis i exàmens de manera que les activitats estiguin més seqüenciades i clares. Desglossar algunes activitats en parts més simples.
• Acordar que no escrigui els enunciats de les activitats, tant a classe com a l’hora de fer els deures a casa.
• Alabar allò que faci bé. Si ha ajuntat dues paraules, però ha començat en majúscula després d’un punt, alabar-li açò darrer a més de fer-li veure l’errada. Valorar els avenços que fa respecte el seu propi nivell.
• Seleccionar allò que es corregeix. Marcar aquelles faltes que pensem que són prioritàries.
• Valorar la seva feina més pel contingut que pels errors d’escriptura.
• Proporcionar informació per altres vies a més de l’escriptura.
• És important tenir en compte que potser se l’haurà d’ajudar a organitzar l’agenda.
• Donar-li oportunitats d’intervenir en aquells moments en els quals sabem que pot fer aportacions al grup, i en canvi anar en compte amb provocar situacions difícils per a ell/a, per exemple fent-lo llegir en públic en veu alta si no ho vol fer. Si ha de llegir davant la classe convé proporcionar-li amb temps el text que haurà de llegir.
• Aprofitar si sabem que el fillet/a amb dislèxia és competent en alguna cosa en especial, fent-lo sentir exitós en aquell aspecte.

Possibles activitats afavoridores que es poden fer a l’aula (educació primària)
Activitats per a desenvolupar la via fonològica:
• Pensar paraules que tenguin el mateix so inicial.
• Comptar les síl·labes de les paraules.
• Comptar els sons de les paraules.
• Manipular els sons de les paraules: dir “foca” sense la “f”, “dofí” sense la “d”,...
• Identificar sons iguals en paraules diferents: “sol”, “sal”, “son”,...
• Substituir fonemes formant paraules noves: si a “matí” se li canvia la “m” per la “p” queda “pati”.
• Donar frases escrites amb totes les paraules juntes, i que les hagin de separar correctament.
• Anomenar objectes de la classe sense dir la síl•laba final (llapis->lla, goma->go...)
• Dir a un/a alumne/a el nom d’un animal a l’orella, i després ell/a l’ha de dir sense la síl•laba final. Els altres alumnes han de saber quin animal és.
• Cercar noms d’objectes que comencin amb un so determinat. O també noms dels alumnes de la classe.
• Jugar al joc del penjat.
• Jugar a l’scrabble.
• Jugar a veig-veig.
• Jugar a les paraules encadenades.
• Bingo de lletres.
• Dòmino de lletres.

Activitats per a desenvolupar la via lèxica:
• Completar paraules a les quals hi falten grafies.
• Completar oracions a les quals hi falten paraules.
• Jugar al memory de paraules.
• Ordenar paraules per a elaborar frases.

Possibles activitats preventives i que afavoreixen el procés d’aprenentatge de la lectoescriptura de tots els alumnes (educació infantil)
• Afavorir un ensenyament multisensorial de les lletres, involucrant el major nombre de sentits:
- Grafies en paper de vidre per a repassar amb el dit.
- Fer lletres amb plastilina.
- Dibuixar les lletres amb el dit sobre l’arena a la vegada que es diu el nom.
- Escoltar com sonen.
- Veure-les dibuixades.
Convé primer mostrar les vocals i a continuació les lletres que no necessiten suport vocàlic per a pronunciar-les, per exemple: la “f” i la “s” (fricatives), la “m”i la “n” (nassals), la “l” i la “r” (líquides).
• Classificar dibuixos segons tenguin el mateix so inicial.
• Fer treball de rimes.
• Practicar la repetició de ritmes.
• Activitats de discriminació auditiva. Ex: la mestra diu paraules i els fillets han de dir quan han sentit un so determinat,...
• Confegir paraules a partir de lletres mòbils.

Fonts consultades:
- Buisán, N. Conceptes bàsics de la dislèxia. 2006. Document lliurat en el curs: "La dislèxia dins l'àmbit educatiu",organitzat pel CEP de Menorca durant l'any 2006.
- Jiménez, J.; Ortiz, M. del Rosario. Conciencia fonológica y aprendizaje de la lectura. Teoría, evaluación e intervención. Madrid: Síntesis, 1998.
- Artigas, J. Quince cuestiones básicas sobre la dislexia. http://www.disfam.net/mod/resource/view.php?id=7 (19 de maig de 2008)
- DISFAM. Associació Dislèxia i Família. http://www.disfam.net (19 de maig de 2008)
- Oltra, V. La dislexia. Recuperación de los problemas de lecto-escritura. http://www.psicopedagogia.com/dislexia (19 de maig de 2008).

dissabte, 3 de maig del 2008

ORIENTACIONS PER A AFAVORIR UN ADEQUAT DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE ORAL EN ELS MÉS PETITS DES DE L'ÀMBIT FAMILIAR

1. Emprar un llenguatge correcte i adaptat al nivell del fillet/a, però sense copiar expressions infantils (un titi, un miau, un bup-bup...). Emprar un vocabulari ric i precís, anomenant les coses pel seu nom.
2. Construir frases completes, però breus en el cas dels fillets i filletes més petits, proporcionant un model adequat.
3. Evitar les correccions directes de les seves expressions (“No es diu..., es diu...”), que són poc eficaces i poden provocar que alguns fillets/es s’inhibeixin. Li podem repetir correctament el que ens ha dit de manera incorrecta, però li repetirem noltros. Per exemple si diu: “Mira un miau-miau”, podem dir: “Sí, és un moix, i fa miau-miau”.
4. Ampliar el que ens diu, repetint el que ha dit, però de manera més completa i correcte. Per exemple si diu: “S’ha obrit”, podem dir: “Sí, sa porta s’ha obert”.
5. Procurar que les estones de conversa es donin en un clima relaxat i afectuós, on tant el fillet/a com voltros com a pares i mares ho disfruteu.

Orientacions extretes i adaptades de: Paniagua, G. “Orientacions per a la comunicació”, A: Guix d’Infantil, núm. 10 (novembre-desembre de 2002), pàg. 27.

També tindrem en compte:
6. Donar prou temps per tal que acabi de dir el que vol. No ens hem d’avançar a dir allò que pensam que vol dir tallant-li la comunicació.
7. No demostrar preocupació o impaciència davant les dificultats en el llenguatge. Recordam que rallar amb el fillet/a ha de ser una situació agradable.