1. Emprar un llenguatge correcte i adaptat al nivell del fillet/a, però sense copiar expressions infantils (un titi, un miau, un bup-bup...). Emprar un vocabulari ric i precís, anomenant les coses pel seu nom.
2. Construir frases completes, però breus en el cas dels fillets i filletes més petits, proporcionant un model adequat.
3. Evitar les correccions directes de les seves expressions (“No es diu..., es diu...”), que són poc eficaces i poden provocar que alguns fillets/es s’inhibeixin. Li podem repetir correctament el que ens ha dit de manera incorrecta, però li repetirem noltros. Per exemple si diu: “Mira un miau-miau”, podem dir: “Sí, és un moix, i fa miau-miau”.
4. Ampliar el que ens diu, repetint el que ha dit, però de manera més completa i correcte. Per exemple si diu: “S’ha obrit”, podem dir: “Sí, sa porta s’ha obert”.
5. Procurar que les estones de conversa es donin en un clima relaxat i afectuós, on tant el fillet/a com voltros com a pares i mares ho disfruteu.
Orientacions extretes i adaptades de: Paniagua, G. “Orientacions per a la comunicació”, A: Guix d’Infantil, núm. 10 (novembre-desembre de 2002), pàg. 27.
També tindrem en compte:
6. Donar prou temps per tal que acabi de dir el que vol. No ens hem d’avançar a dir allò que pensam que vol dir tallant-li la comunicació.
7. No demostrar preocupació o impaciència davant les dificultats en el llenguatge. Recordam que rallar amb el fillet/a ha de ser una situació agradable.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada