Totes les pautes manco la darrera estan extretes i adaptades de: Oltra, V. La dislexia. Recuperación de los problemas de lecto-escritura. http://www.psicopedagogia.com/dislexia (16 de febrer de 2008).
•El paper més important que han de complir els pares dels fillets i les filletes amb dislèxia és donar suport emocional. S’ha de donar una explicació a aquests fillets/es sobre les seves dificultats i les implicacions d’aquestes dificultats. Els pares han de transmetre que comprenen les seves dificultats i saben que li suposa un esforç molt gran tot el que està relacionat amb la lectura i l’escriptura. S’ha de valorar aquest esforç.
•És important evitar que la possible ansietat dels pares creï ansietat en el fillet/a, podent generar dificultats emocionals secundàries.
•Els pares han de mostrar al fillet/a que tot i les dificultats que té pot tenir èxit, encara que li suposi un esforç molt gros. El fillet/a ha d’aprendre a valorar els seus èxits en funció d’ell/a mateix/a.
•És totalment inadequat i causarà més angoixa i malmetrà l’autoestima del fillet/a el fet de comparar el seu rendiment amb un/a fillet/a sense dislèxia. Açò pot passar especialment amb els germans. S’ha de mostrar que cadascú és diferent i s’han de valorar les qualitats de cada persona.
•Els pares poden ajudar als fillets/es amb dislèxia a fer els deures, però s’ha d’anar amb molta cura de no provocar situacions d’ansietat. S’ha de tenir molta paciència i tenir en compte el cansament acumulat del fillet/a. A un infant amb dislèxia li suposa un esforç molt més gros el fet de llegir i escriure que a un infant sense dislèxia, i per tant es cansa més i aquest cansament provoca més distraccions. S’han de donar moments de descans durant la feina.
•És molt important treballar els hàbits d’estudi i l’organització personal.
•Es pot pactar amb els i les mestres de l’escola que atenen a l’alumne/a el fet que no copiï els enunciats de les activitats que tengui de deures.
dissabte, 16 de febrer del 2008
AFAVORIR EL SENTIT LA DE RESPONSABILITAT EN ELS FILLS I FILLES.
Pautes extretes de: Arànega, S.; Guitart, R. Fills autònoms i responsables. Barcelona: Graó, 2005.
Ser responsable implica dur a terme els compromisos adquirits i ser capaç de retre comptes de les conseqüències de les pròpies accions.
Ser responsable permet que la persona se senti equilibrada i contenta amb si mateixa, i això a més afavoreix les relacions amb els altres.
EL QUE HAURÍEM DE FER:
•Donar exemples de responsabilitat amb les nostres pròpies accions.
•Demanar als nostres fills i filles que assumeixin gradualment responsabilitats en els àmbits personal, familiar i social.
•Indicar-los les accions que fan correctament.
•Confiar en les seves possibilitats i manifestar-ho.
•Indicar-los les accions que no realitzen correctament acompanyant-les amb la recerca de solucions.
•Promoure hàbits que els ajudin a ser responsables.
•Fomentar en ells la voluntat, l’esforç, la paciència i la perseverança.
EL QUE NO HAURÍEM DE FER:
•Realitzar nosaltres les accions que s’han compromès a fer els nostres fills i filles.
•Imposar-los el nostre criteri sobre com han de portar a terme les seves responsabilitats.
•Evitar-los les conseqüències negatives dels seus propis actes cap a ells mateixos.
•Donar premis materials per les responsabilitats assumides correctament.
•Posar càstigs que no tinguin res a veure amb les conseqüències de les seves accions.
•Utilitzar l’amor cap a ells com a element de pressió perquè siguin responsables.
Ser responsable implica dur a terme els compromisos adquirits i ser capaç de retre comptes de les conseqüències de les pròpies accions.
Ser responsable permet que la persona se senti equilibrada i contenta amb si mateixa, i això a més afavoreix les relacions amb els altres.
EL QUE HAURÍEM DE FER:
•Donar exemples de responsabilitat amb les nostres pròpies accions.
•Demanar als nostres fills i filles que assumeixin gradualment responsabilitats en els àmbits personal, familiar i social.
•Indicar-los les accions que fan correctament.
•Confiar en les seves possibilitats i manifestar-ho.
•Indicar-los les accions que no realitzen correctament acompanyant-les amb la recerca de solucions.
•Promoure hàbits que els ajudin a ser responsables.
•Fomentar en ells la voluntat, l’esforç, la paciència i la perseverança.
EL QUE NO HAURÍEM DE FER:
•Realitzar nosaltres les accions que s’han compromès a fer els nostres fills i filles.
•Imposar-los el nostre criteri sobre com han de portar a terme les seves responsabilitats.
•Evitar-los les conseqüències negatives dels seus propis actes cap a ells mateixos.
•Donar premis materials per les responsabilitats assumides correctament.
•Posar càstigs que no tinguin res a veure amb les conseqüències de les seves accions.
•Utilitzar l’amor cap a ells com a element de pressió perquè siguin responsables.
ACTIVITATS PER A EDUCAR EL SENTIT DE LA RESPONSABILITAT
Activitats extretes i adaptades de: Arànega, S.; Guitart, R. Fills autònoms i responsables. Barcelona: Graó, 2005.
FEINES DE CASA:
Tots els membres de la família ens podem plantejar d’elaborar junts una llista detallada de les tasques domèstiques que s’han de fer a casa:
•Fer net la casa (garnar, llevar la pols...).
•Fer net la seva habitació.
•Fer el dinar.
•Posar taula i llevar-la.
•Escurar els plats i col•locar-los al seu lloc.
•Arreglar les coses que es fan malbé.
•Anar a comprar.
•Etc.
La llista ha de tenir una primera funció de presa de consciència de les tasques que comporten la convivència i el funcionament adequat d’una casa, com també analitzar qui les fa, si tots els membres de la família hi participen i si la feina es reparteix de manera equitativa.
A partir d’aquí, s’establirà la freqüència amb la qual és necessari realitzar cada tasca, i entre tots els membres de la família decidirem qui es responsabilitzarà de cadascuna, incloent-hi els fills i filles.
S’elaborarà una llista amb les feines decidides, les persones encarregades de fer-les i la freqüència amb la qual s’han de realitzar.
La llista es penjarà a un lloc visible perquè totes i tots recordem la que ens pertoca a cadascú.
ELS ANIMALS DE COMPANYIA:
Si el nostre fill o la nostra filla ens diu que li agradaria tenir un animal, podem reflexionar amb ell o ella de la manera següent:
•L’animal, estarà bé a casa?, hi té prou espai...?
•Quines cures necessita: donar-li menjar, rentar-lo, netejar l’espai on té el jaç, passejar-lo, jugar-hi...?
•Quants anys viurà? Estarem disposats a tenir-ne cura durant tot aquest temps?
•Què en farem durant les vacances?
•Si en comprem un, de què s’encarregarà el nostre fill o la nostra filla? És necessari que algú més tingui cura d’algun altre aspecte?
•Què li implicarà al fill o la filla tenir cura de l’animal: temps, aprendre alguna cosa...?
Aquestes reflexions han de fer-se amb la intenció d’ajudar l’infant a adquirir consciència del que implica tenir un animal a casa, les atencions que necessita i les responsabilitats que s’adquireixen. Segons l’edat del fill o filla o les habilitats que tengui, hi haurà algunes responsabilitats que no les podrà assumir.
També haurem de plantejar les conseqüències que patirà l’animal si no compleix amb les seves responsabilitats. Què li passarà a l’animal si no el rentes, si no el treus passejar, si no li dones el menjar...? Què haurem de fer aleshores?
Si es decideix comprar l’animal, podem ajudar l’infant a complir les seves responsabilitats suggerint-li pautes o hàbits que li ho facilitin: “El podràs treure a passejar antes d’anar a l’escola, quan tornis... li podràs donar menjar quan...”.
FEINES DE CASA:
Tots els membres de la família ens podem plantejar d’elaborar junts una llista detallada de les tasques domèstiques que s’han de fer a casa:
•Fer net la casa (garnar, llevar la pols...).
•Fer net la seva habitació.
•Fer el dinar.
•Posar taula i llevar-la.
•Escurar els plats i col•locar-los al seu lloc.
•Arreglar les coses que es fan malbé.
•Anar a comprar.
•Etc.
La llista ha de tenir una primera funció de presa de consciència de les tasques que comporten la convivència i el funcionament adequat d’una casa, com també analitzar qui les fa, si tots els membres de la família hi participen i si la feina es reparteix de manera equitativa.
A partir d’aquí, s’establirà la freqüència amb la qual és necessari realitzar cada tasca, i entre tots els membres de la família decidirem qui es responsabilitzarà de cadascuna, incloent-hi els fills i filles.
S’elaborarà una llista amb les feines decidides, les persones encarregades de fer-les i la freqüència amb la qual s’han de realitzar.
La llista es penjarà a un lloc visible perquè totes i tots recordem la que ens pertoca a cadascú.
ELS ANIMALS DE COMPANYIA:
Si el nostre fill o la nostra filla ens diu que li agradaria tenir un animal, podem reflexionar amb ell o ella de la manera següent:
•L’animal, estarà bé a casa?, hi té prou espai...?
•Quines cures necessita: donar-li menjar, rentar-lo, netejar l’espai on té el jaç, passejar-lo, jugar-hi...?
•Quants anys viurà? Estarem disposats a tenir-ne cura durant tot aquest temps?
•Què en farem durant les vacances?
•Si en comprem un, de què s’encarregarà el nostre fill o la nostra filla? És necessari que algú més tingui cura d’algun altre aspecte?
•Què li implicarà al fill o la filla tenir cura de l’animal: temps, aprendre alguna cosa...?
Aquestes reflexions han de fer-se amb la intenció d’ajudar l’infant a adquirir consciència del que implica tenir un animal a casa, les atencions que necessita i les responsabilitats que s’adquireixen. Segons l’edat del fill o filla o les habilitats que tengui, hi haurà algunes responsabilitats que no les podrà assumir.
També haurem de plantejar les conseqüències que patirà l’animal si no compleix amb les seves responsabilitats. Què li passarà a l’animal si no el rentes, si no el treus passejar, si no li dones el menjar...? Què haurem de fer aleshores?
Si es decideix comprar l’animal, podem ajudar l’infant a complir les seves responsabilitats suggerint-li pautes o hàbits que li ho facilitin: “El podràs treure a passejar antes d’anar a l’escola, quan tornis... li podràs donar menjar quan...”.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
