dimecres, 28 de maig del 2008
ALUMNES DE 2n FAN GELATS DE TARONJA I MADUIXA
Escrivint tot el que necessitam per a fer els gelats: taronges, maduixes, sucre, aigua, espremedor, batedora, balança...
Llegint el tiquet de la compra...
Calculant els euros que val...
Rentant-nos les mans antes de tocar els aliments...
Llevant les fulles de les maduixes i fent-ne trocets...
Esprement les taronges per treure'n tot el suc...
Mesclant el suc de les taronges amb les maduixes...
Pesant el sucre. Si volem fer gelats per a tota la classe n'hi hem de posar 150 grams.
Mesurant l'aigua...
Acabant de preparar els 25 gelats que hem fet. Ara només falta posar-los al congelador i esperar. Quan estiguin fets recordarem tot el procés que hem seguit, escriurem les passes per a la seva elaboració, i convidarem a tota la classe.
divendres, 23 de maig del 2008
JELAT DE POME I CIUI (David)
NECESSITAM: (6 GELATS)
- 1 POME (David)
- 1 CIUI (Felipe)
- SUCRA (Britany)
- AIGU (David)
COM ES FA?
1. PELAU I TALLAU LA FRUITA. POSAU-LA DINS EL POT DE LA BATEDORA.
2. AFEGIU-HI 25 GRAMS DE SUCRE.
3. POSAU-HI UN POC D'AIGUA (UNS 100 ML)
4. BATEU-HO AMB LA BATEDORA.
5. POSAU EL SUC EN GOTETS PETITS I INTRODUÏU-HI UNA CULLERA PETITA O UN PALET QUE FACI DE SUPORT QUAN EL GELAT ESTIGUI FET.
6. POSAU-HO AL CONGELADOR.
- 1 POME (David)
- 1 CIUI (Felipe)
- SUCRA (Britany)
- AIGU (David)
COM ES FA?
1. PELAU I TALLAU LA FRUITA. POSAU-LA DINS EL POT DE LA BATEDORA.
2. AFEGIU-HI 25 GRAMS DE SUCRE.
3. POSAU-HI UN POC D'AIGUA (UNS 100 ML)
4. BATEU-HO AMB LA BATEDORA.
5. POSAU EL SUC EN GOTETS PETITS I INTRODUÏU-HI UNA CULLERA PETITA O UN PALET QUE FACI DE SUPORT QUAN EL GELAT ESTIGUI FET.
6. POSAU-HO AL CONGELADOR.
dijous, 22 de maig del 2008
dilluns, 19 de maig del 2008
DISLÈXIA. ASPECTES A TENIR EN COMPTE I ACTIVITATS PER A L'AULA.
Orientacions i aspectes a tenir en compte a l’aula (educació primària)
• Per a l’alumne/a amb dislèxia la lectura i l’escriptura suposen un esforç molt gros que implica major cansament i lentitud. A més es produeixen errades (substitucions, omissions, addicions...). La comprensió lectora es sol veure afectada perquè la major part de l’atenció es dedica a la descodificació i també a causa dels errors en la dicció.
• Necessitarà més temps per acabar la feina i per a copiar informació de la pissarra. Quan sigui possible evitarem que hagi de copiar texts llargs de la pissarra, en alguns casos a lo millor li podrem donar una fotocòpia.
• També necessitarà més temps per a fer els deures a casa. Convé abreujar la feina que hi hagi de fer.
• L’exigència de velocitat en la feina de l’aula per fer el mateix que els companys és frustrant per a l’alumne/a amb dislèxia. L’afavorirà disminuir el volum de feina encara que no es deixin de treballar els objectius i continguts del grup. Per exemple: En les activitats que es repeteixen, pot fer-ne 5 enlloc de 10.
• Llegir els exercicis i exàmens de forma oral abans de començar. Ajudar a l’alumne amb dislèxia a llegir activitat per activitat així com les vagi fent. Possibilitat de que respongui de forma oral per saber si el contingut el té clar.
• Adaptar l’espai als exercicis i exàmens de manera que les activitats estiguin més seqüenciades i clares. Desglossar algunes activitats en parts més simples.
• Acordar que no escrigui els enunciats de les activitats, tant a classe com a l’hora de fer els deures a casa.
• Alabar allò que faci bé. Si ha ajuntat dues paraules, però ha començat en majúscula després d’un punt, alabar-li açò darrer a més de fer-li veure l’errada. Valorar els avenços que fa respecte el seu propi nivell.
• Seleccionar allò que es corregeix. Marcar aquelles faltes que pensem que són prioritàries.
• Valorar la seva feina més pel contingut que pels errors d’escriptura.
• Proporcionar informació per altres vies a més de l’escriptura.
• És important tenir en compte que potser se l’haurà d’ajudar a organitzar l’agenda.
• Donar-li oportunitats d’intervenir en aquells moments en els quals sabem que pot fer aportacions al grup, i en canvi anar en compte amb provocar situacions difícils per a ell/a, per exemple fent-lo llegir en públic en veu alta si no ho vol fer. Si ha de llegir davant la classe convé proporcionar-li amb temps el text que haurà de llegir.
• Aprofitar si sabem que el fillet/a amb dislèxia és competent en alguna cosa en especial, fent-lo sentir exitós en aquell aspecte.
Possibles activitats afavoridores que es poden fer a l’aula (educació primària)
Activitats per a desenvolupar la via fonològica:
• Pensar paraules que tenguin el mateix so inicial.
• Comptar les síl·labes de les paraules.
• Comptar els sons de les paraules.
• Manipular els sons de les paraules: dir “foca” sense la “f”, “dofí” sense la “d”,...
• Identificar sons iguals en paraules diferents: “sol”, “sal”, “son”,...
• Substituir fonemes formant paraules noves: si a “matí” se li canvia la “m” per la “p” queda “pati”.
• Donar frases escrites amb totes les paraules juntes, i que les hagin de separar correctament.
• Anomenar objectes de la classe sense dir la síl•laba final (llapis->lla, goma->go...)
• Dir a un/a alumne/a el nom d’un animal a l’orella, i després ell/a l’ha de dir sense la síl•laba final. Els altres alumnes han de saber quin animal és.
• Cercar noms d’objectes que comencin amb un so determinat. O també noms dels alumnes de la classe.
• Jugar al joc del penjat.
• Jugar a l’scrabble.
• Jugar a veig-veig.
• Jugar a les paraules encadenades.
• Bingo de lletres.
• Dòmino de lletres.
Activitats per a desenvolupar la via lèxica:
• Completar paraules a les quals hi falten grafies.
• Completar oracions a les quals hi falten paraules.
• Jugar al memory de paraules.
• Ordenar paraules per a elaborar frases.
Possibles activitats preventives i que afavoreixen el procés d’aprenentatge de la lectoescriptura de tots els alumnes (educació infantil)
• Afavorir un ensenyament multisensorial de les lletres, involucrant el major nombre de sentits:
- Grafies en paper de vidre per a repassar amb el dit.
- Fer lletres amb plastilina.
- Dibuixar les lletres amb el dit sobre l’arena a la vegada que es diu el nom.
- Escoltar com sonen.
- Veure-les dibuixades.
Convé primer mostrar les vocals i a continuació les lletres que no necessiten suport vocàlic per a pronunciar-les, per exemple: la “f” i la “s” (fricatives), la “m”i la “n” (nassals), la “l” i la “r” (líquides).
• Classificar dibuixos segons tenguin el mateix so inicial.
• Fer treball de rimes.
• Practicar la repetició de ritmes.
• Activitats de discriminació auditiva. Ex: la mestra diu paraules i els fillets han de dir quan han sentit un so determinat,...
• Confegir paraules a partir de lletres mòbils.
Fonts consultades:
- Buisán, N. Conceptes bàsics de la dislèxia. 2006. Document lliurat en el curs: "La dislèxia dins l'àmbit educatiu",organitzat pel CEP de Menorca durant l'any 2006.
- Jiménez, J.; Ortiz, M. del Rosario. Conciencia fonológica y aprendizaje de la lectura. Teoría, evaluación e intervención. Madrid: Síntesis, 1998.
- Artigas, J. Quince cuestiones básicas sobre la dislexia. http://www.disfam.net/mod/resource/view.php?id=7 (19 de maig de 2008)
- DISFAM. Associació Dislèxia i Família. http://www.disfam.net (19 de maig de 2008)
- Oltra, V. La dislexia. Recuperación de los problemas de lecto-escritura. http://www.psicopedagogia.com/dislexia (19 de maig de 2008).
• Per a l’alumne/a amb dislèxia la lectura i l’escriptura suposen un esforç molt gros que implica major cansament i lentitud. A més es produeixen errades (substitucions, omissions, addicions...). La comprensió lectora es sol veure afectada perquè la major part de l’atenció es dedica a la descodificació i també a causa dels errors en la dicció.
• Necessitarà més temps per acabar la feina i per a copiar informació de la pissarra. Quan sigui possible evitarem que hagi de copiar texts llargs de la pissarra, en alguns casos a lo millor li podrem donar una fotocòpia.
• També necessitarà més temps per a fer els deures a casa. Convé abreujar la feina que hi hagi de fer.
• L’exigència de velocitat en la feina de l’aula per fer el mateix que els companys és frustrant per a l’alumne/a amb dislèxia. L’afavorirà disminuir el volum de feina encara que no es deixin de treballar els objectius i continguts del grup. Per exemple: En les activitats que es repeteixen, pot fer-ne 5 enlloc de 10.
• Llegir els exercicis i exàmens de forma oral abans de començar. Ajudar a l’alumne amb dislèxia a llegir activitat per activitat així com les vagi fent. Possibilitat de que respongui de forma oral per saber si el contingut el té clar.
• Adaptar l’espai als exercicis i exàmens de manera que les activitats estiguin més seqüenciades i clares. Desglossar algunes activitats en parts més simples.
• Acordar que no escrigui els enunciats de les activitats, tant a classe com a l’hora de fer els deures a casa.
• Alabar allò que faci bé. Si ha ajuntat dues paraules, però ha començat en majúscula després d’un punt, alabar-li açò darrer a més de fer-li veure l’errada. Valorar els avenços que fa respecte el seu propi nivell.
• Seleccionar allò que es corregeix. Marcar aquelles faltes que pensem que són prioritàries.
• Valorar la seva feina més pel contingut que pels errors d’escriptura.
• Proporcionar informació per altres vies a més de l’escriptura.
• És important tenir en compte que potser se l’haurà d’ajudar a organitzar l’agenda.
• Donar-li oportunitats d’intervenir en aquells moments en els quals sabem que pot fer aportacions al grup, i en canvi anar en compte amb provocar situacions difícils per a ell/a, per exemple fent-lo llegir en públic en veu alta si no ho vol fer. Si ha de llegir davant la classe convé proporcionar-li amb temps el text que haurà de llegir.
• Aprofitar si sabem que el fillet/a amb dislèxia és competent en alguna cosa en especial, fent-lo sentir exitós en aquell aspecte.
Possibles activitats afavoridores que es poden fer a l’aula (educació primària)
Activitats per a desenvolupar la via fonològica:
• Pensar paraules que tenguin el mateix so inicial.
• Comptar les síl·labes de les paraules.
• Comptar els sons de les paraules.
• Manipular els sons de les paraules: dir “foca” sense la “f”, “dofí” sense la “d”,...
• Identificar sons iguals en paraules diferents: “sol”, “sal”, “son”,...
• Substituir fonemes formant paraules noves: si a “matí” se li canvia la “m” per la “p” queda “pati”.
• Donar frases escrites amb totes les paraules juntes, i que les hagin de separar correctament.
• Anomenar objectes de la classe sense dir la síl•laba final (llapis->lla, goma->go...)
• Dir a un/a alumne/a el nom d’un animal a l’orella, i després ell/a l’ha de dir sense la síl•laba final. Els altres alumnes han de saber quin animal és.
• Cercar noms d’objectes que comencin amb un so determinat. O també noms dels alumnes de la classe.
• Jugar al joc del penjat.
• Jugar a l’scrabble.
• Jugar a veig-veig.
• Jugar a les paraules encadenades.
• Bingo de lletres.
• Dòmino de lletres.
Activitats per a desenvolupar la via lèxica:
• Completar paraules a les quals hi falten grafies.
• Completar oracions a les quals hi falten paraules.
• Jugar al memory de paraules.
• Ordenar paraules per a elaborar frases.
Possibles activitats preventives i que afavoreixen el procés d’aprenentatge de la lectoescriptura de tots els alumnes (educació infantil)
• Afavorir un ensenyament multisensorial de les lletres, involucrant el major nombre de sentits:
- Grafies en paper de vidre per a repassar amb el dit.
- Fer lletres amb plastilina.
- Dibuixar les lletres amb el dit sobre l’arena a la vegada que es diu el nom.
- Escoltar com sonen.
- Veure-les dibuixades.
Convé primer mostrar les vocals i a continuació les lletres que no necessiten suport vocàlic per a pronunciar-les, per exemple: la “f” i la “s” (fricatives), la “m”i la “n” (nassals), la “l” i la “r” (líquides).
• Classificar dibuixos segons tenguin el mateix so inicial.
• Fer treball de rimes.
• Practicar la repetició de ritmes.
• Activitats de discriminació auditiva. Ex: la mestra diu paraules i els fillets han de dir quan han sentit un so determinat,...
• Confegir paraules a partir de lletres mòbils.
Fonts consultades:
- Buisán, N. Conceptes bàsics de la dislèxia. 2006. Document lliurat en el curs: "La dislèxia dins l'àmbit educatiu",organitzat pel CEP de Menorca durant l'any 2006.
- Jiménez, J.; Ortiz, M. del Rosario. Conciencia fonológica y aprendizaje de la lectura. Teoría, evaluación e intervención. Madrid: Síntesis, 1998.
- Artigas, J. Quince cuestiones básicas sobre la dislexia. http://www.disfam.net/mod/resource/view.php?id=7 (19 de maig de 2008)
- DISFAM. Associació Dislèxia i Família. http://www.disfam.net (19 de maig de 2008)
- Oltra, V. La dislexia. Recuperación de los problemas de lecto-escritura. http://www.psicopedagogia.com/dislexia (19 de maig de 2008).
dissabte, 3 de maig del 2008
ORIENTACIONS PER A AFAVORIR UN ADEQUAT DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE ORAL EN ELS MÉS PETITS DES DE L'ÀMBIT FAMILIAR
1. Emprar un llenguatge correcte i adaptat al nivell del fillet/a, però sense copiar expressions infantils (un titi, un miau, un bup-bup...). Emprar un vocabulari ric i precís, anomenant les coses pel seu nom.
2. Construir frases completes, però breus en el cas dels fillets i filletes més petits, proporcionant un model adequat.
3. Evitar les correccions directes de les seves expressions (“No es diu..., es diu...”), que són poc eficaces i poden provocar que alguns fillets/es s’inhibeixin. Li podem repetir correctament el que ens ha dit de manera incorrecta, però li repetirem noltros. Per exemple si diu: “Mira un miau-miau”, podem dir: “Sí, és un moix, i fa miau-miau”.
4. Ampliar el que ens diu, repetint el que ha dit, però de manera més completa i correcte. Per exemple si diu: “S’ha obrit”, podem dir: “Sí, sa porta s’ha obert”.
5. Procurar que les estones de conversa es donin en un clima relaxat i afectuós, on tant el fillet/a com voltros com a pares i mares ho disfruteu.
Orientacions extretes i adaptades de: Paniagua, G. “Orientacions per a la comunicació”, A: Guix d’Infantil, núm. 10 (novembre-desembre de 2002), pàg. 27.
També tindrem en compte:
6. Donar prou temps per tal que acabi de dir el que vol. No ens hem d’avançar a dir allò que pensam que vol dir tallant-li la comunicació.
7. No demostrar preocupació o impaciència davant les dificultats en el llenguatge. Recordam que rallar amb el fillet/a ha de ser una situació agradable.
2. Construir frases completes, però breus en el cas dels fillets i filletes més petits, proporcionant un model adequat.
3. Evitar les correccions directes de les seves expressions (“No es diu..., es diu...”), que són poc eficaces i poden provocar que alguns fillets/es s’inhibeixin. Li podem repetir correctament el que ens ha dit de manera incorrecta, però li repetirem noltros. Per exemple si diu: “Mira un miau-miau”, podem dir: “Sí, és un moix, i fa miau-miau”.
4. Ampliar el que ens diu, repetint el que ha dit, però de manera més completa i correcte. Per exemple si diu: “S’ha obrit”, podem dir: “Sí, sa porta s’ha obert”.
5. Procurar que les estones de conversa es donin en un clima relaxat i afectuós, on tant el fillet/a com voltros com a pares i mares ho disfruteu.
Orientacions extretes i adaptades de: Paniagua, G. “Orientacions per a la comunicació”, A: Guix d’Infantil, núm. 10 (novembre-desembre de 2002), pàg. 27.
També tindrem en compte:
6. Donar prou temps per tal que acabi de dir el que vol. No ens hem d’avançar a dir allò que pensam que vol dir tallant-li la comunicació.
7. No demostrar preocupació o impaciència davant les dificultats en el llenguatge. Recordam que rallar amb el fillet/a ha de ser una situació agradable.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)