Equip de suport

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

2008-08-30T20:02:00.001+02:00

El currículum escolar s’ha anat engruixint amb els anys. De cada vegada s’hi han afegit més continguts sense que s’hagi reflexionat entorn a la seva reducció o selecció, com si els alumnes haguessin d’acumular cada vegada més informació.

A partir de les competències bàsiques es pretén que es faci un esforç per tal de fixar-nos en allò que és essencial per a la vida dels alumnes com a ciutadans, és a dir, aquells aprenentatges que es consideren imprescindibles per a poder viure de forma plena a la societat. Aquests aprenentatges no tenen tant a veure en acumular i reproduir informació sinó més bé en saber-la seleccionar, organitzar i interpretar. En ser capaç de convertir aquesta informació en coneixement a partir de la interacció amb els altres i saber-la comunicar de manera eficient. En definitiva, en dotar als alumnes de les eines i estratègies per tal que puguin continuar aprenent en aquest món complex de manera cada vegada més autònoma i siguin capaços d’actuar-hi per a millorar-lo convivint amb els altres.

D’aquesta manera les competències bàsiques es poden definir com el conjunt de coneixements, habilitats i actituds que tota persona ha d’aprendre per a realitzar-se a nivell personal, exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria, i ser capaç de continuar aprenent al llarg de la vida.

El Ministeri, a partir de les propostes de la Unió Europea, ha seleccionat 8 competències bàsiques que són les següents:
1. Competència en comunicació lingüística.
2. Competència matemàtica.
3. Competència en coneixement i interacció amb el medi físic.
4. Tractament de la informació i competència digital.
5. Competència social i ciutadana.
6. Competència cultural i artística.
7. Competència per aprendre a aprendre.
8. Autonomia i iniciativa personal.

Aquestes competències s’han de desenvolupar a partir de totes les àrees o matèries, fent una feina de reflexió entorn a què aporten a cadascuna de les competències.

I com es desenvolupen aquestes competències? Es desenvolupen trobant lligams entre els continguts de les àrees o matèries i la realitat. S’han de proposar activitats d’ensenyament-aprenentatge vinculades a situacions reals (o simulades) amb les quals es troba o es trobarà l’alumnat al llarg de la seva vida. D’aquesta manera establirà lligams entre els continguts dels diferents àmbits de coneixement, ja que les situacions reals així ho demanen, i veurà més sentit a tot allò que està aprenent perquè tindrà una relació estreta amb el que viu.

Per als docents la incorporació al currículum escolar de les competències bàsiques ens ajudarà a:
- Fixar-nos en aquell coneixement més fonamental per al desenvolupament de l'alumnat.
- Tenir una mirada més interdisciplinar, ja que el coneixement massa fragmentat per àrees o matèries no ajuda a resoldre situacions complexes (com els problemes de la vida real), que és el que volem que aprengui l’alumnat.
- Replantejar-nos les activitats a l’aula de manera que els i les alumnes aprenguin a aplicar els coneixements a situacions noves (reals o simulades), i també que afavoreixin el desenvolupament d’una major autoregulació dels aprenentatges per tal de ser més autònoms aprenent.

Aquesta nova mirada implicarà trobar espais i temps als centres educatius per a permetre la reflexió de l’equip docent sobre:
- Què són les competències i què impliquen a nivell de programació i d’avaluació.
- En què contribueixen les diferents àrees en el desenvolupament de cada competència.
- Què hem de conservar del que esteim fent a l’aula, què podríem modificar, i què hi podríem afegir.

En definitiva, les competències bàsiques ens ajuden sobretot a replantejar-nos les finalitats de l’educació (el “per a què”) i les maneres d’ensenyar i avaluar (el “com”).

ALUMNES DE 2n FAN GELATS DE PERA.

2008-06-17T21:04:00.017+02:00

Escrivint els ingredients necessaris per a fer la recepta, el material que utilitzarem i el procediment d'elaboració.

Tallant les peres i posant-les al bol...

Mesurant el sucre i l'aigua...

Passant per la batedora tots els ingredients...

Acabant d'elaborar els gelats...

Els cuiners!! Mirau quina xalada que vam fer!

Llegint els tíquets de la compra i fent càlculs...

Escrivint la recepta a l'ordinador per a poder-la posar al blog...

LA RECEPTA:
Gelats de pera (25 gelats) (Joel)
Ingrediens (Cristian)
- 6 peres (Cristian)
- 100 grams de sucre (Cristian)
- Aigua (400ml)(Cristian)
Material: (Tomeu)
- Gutets (Tomeu)
- Balansa (Tomeu)
- Ganivets (Neus)
- Culleretes (Neus)
- Batidora (Neus)
- Got mesurador (Ane)
- Plats (Ane)
Preparacio: (Ane)
1. Pelau i tallau les peres. (Ane)
2. Pusau als trosus de pera a dins al pot de la batadora. (Joel)
3. Efegiui 100 grams de sucre. (Angel)
4. Posaui un poc d’ aigu. (Angel)
5. Betueo amb sa betedore. (Angel)
6. Posau el suc en gotets petits i posaui una cullereta. (Tomeu)
7. Pusauo al congelador. (Joel)

ACABAM ELS CARAMELS DE CIRERA

2008-06-13T16:10:00.007+02:00

Acabant d'escriure la recepta al blog...

Interpretant els tíquets de la compra i calculant preus...

Tallant el paper de cel·lofana per a poder embolicar els caramels...

Embolicant els caramels...

Els cuiners!! Ara els anirem a repartir a la classe!

ALUMNES DE 2n FAN CARAMELS DE CIRERA

2008-06-11T19:42:00.008+02:00

Aquesta vegada hem fet caramels de cirera. El procés d'elaboració és el mateix que el dels caramels de raïm. Segur que també seran molt bons!! Aquí podeu veure les imatges del que de moment hem fet.

CARAMELS DE SIRERA (JOEL)

2008-06-11T13:21:00.007+02:00

INGREDIENTS: (ANNE)
- CIRERES (ANNE)
- 2 CLARES D'OU FREDES (ANNE)
- 250 GRAMS DE SUCRA EN POLS (MARTÍ)
- 1 QUARETA DE SUC DE LLIMONA (MARTÍ)

PREPARACIO (MARTÍ)
1. FEIS NET LES SIRERAS (JOEL)
2. BETEU LES CLARES EMB EL SUC DE LLIMONA AFEGINT, E POC A POC, EL SUCRA EN POLS FINS TENIR UNA PASTA. (MARIA)
3. MUAU LES SIRERES DE UNA EN UNA EN LA PASTA (JUAN)
4. DEXAU ASECA EN UNA SAFATA (JUAN)
5. EMBOLICAU ELS CEREMELS EMB PAPER DE SELUFANA. (MARIA)

REFLEXIÓ SOBRE LA IGNORÀNCIA

2008-06-07T10:39:00.003+02:00

En fi, nens, per això avui he vingut decidit a plantejar-vos l'endevinalla. La ignorància és perniciosa, adorm les ments i encongeix la intel·ligència. L'ésser humà deixa de fer-se preguntes, només té certeses i es tanca en ell mateix fins al límit de tornar-se un fanàtic, algú que només tolera les seves veritats, i es nega a acceptar tot el que prové de fora, es torna maldestre com un ruc que recorre sempre el mateix camí. Una persona pot arribar a perdre la vida per ignorant. Hi ha gent que es baralla, i fins i tot mor, per uns valors, per unes idees generoses i potents. Altres moren estúpidament per idees petites i mesquines. La culpa la té la ignorància. La ignorància és la pitjor cosa del món.

Tahar Ben Jelloun

EXPERIÈNCIA D'APADRINAMENT LECTOR

2008-06-06T18:53:00.002+02:00

En el següent vídeo es pot veure una experiència d'apadrinemant lector duita a terme al CEIP Juan Ramón Jiménez de Martorell. Crec que és una activitat interessant per a potenciar la lectura i l'ajuda mútua entre grossos i petits a l'escola.

CARAMELS DE RAÏM (2a part)

2008-06-06T16:19:00.010+02:00

Llegint els tiquets de la compra...

Calculant quant ha costat tot junt...

Agafant els euros necessaris...

Tallant el paper de cel·lofana per a fer els embolcalls dels caramels...

Embolicant els caramels...

Els cuiners!!

Repartint els caramels que hem fet entre els nostres companys i companyes de classe!

Escrivint la recepta al blog...

RESEPTA DE CARAMELS REM (JOEL)

2008-06-06T12:42:00.007+02:00

INGREDIENS (PAULA)
- Rem. (PAULA)
- 1 llimona. (PAULA)
- 250 grams de sucre en pols. (PAULA)
- 2 clares d'ou fredes. (PAULA)

PREPARACIO (JESÚS)
1.Feis net el rem. (JESÚS)
2.Beteu les clares d'ou amb el suc de llimona i el sucra. (MAURICIO)
3.Pusau els grans de rem en la pasta de ceremel. (MAURICIO)
4.Deixau saca els caramels en una sefata. (JOSEP)
5.Embolicau amb peper de selofan. (JOSEP)

EL MILLOR REGAL...

2008-06-05T17:39:00.002+02:00

El millor regal que podem fer a un altra persona no és només compartir les nostres riqueses, sinó revelar-li les seves.

Benjamin Disraeli

ALUMNES DE 2n FAN CARAMELS DE RAÏM

2008-06-05T16:51:00.009+02:00

Escrivint tot el que necessitam per a fer la recepta: Raïm, ous, sucre, llimona, balança, batedora...

Sel·leccionant el raïm després d'haver-nos rentat les mans i haver posat les estovalles.

Separant les clares d'ou...

Pesant el sucre que necessitam...

Esprement la llimona...

La pasta de caramel ja està feta!

Acabant d'elaborar els caramels. En tenim prou per a convidar a tota la classe! A veure si demà podem escriure la recepta al blog.

ALUMNES DE 2n FAN GELATS DE TARONJA I MADUIXA

2008-05-28T19:31:00.011+02:00

Escrivint tot el que necessitam per a fer els gelats: taronges, maduixes, sucre, aigua, espremedor, batedora, balança...

Llegint el tiquet de la compra...

Calculant els euros que val...

Rentant-nos les mans antes de tocar els aliments...

Llevant les fulles de les maduixes i fent-ne trocets...

Esprement les taronges per treure'n tot el suc...

Mesclant el suc de les taronges amb les maduixes...

Pesant el sucre. Si volem fer gelats per a tota la classe n'hi hem de posar 150 grams.

Mesurant l'aigua...

Acabant de preparar els 25 gelats que hem fet. Ara només falta posar-los al congelador i esperar. Quan estiguin fets recordarem tot el procés que hem seguit, escriurem les passes per a la seva elaboració, i convidarem a tota la classe.

JELAT DE POME I CIUI (David)

2008-05-23T16:13:00.006+02:00

NECESSITAM: (6 GELATS)
- 1 POME (David)
- 1 CIUI (Felipe)
- SUCRA (Britany)
- AIGU (David)

COM ES FA?
1. PELAU I TALLAU LA FRUITA. POSAU-LA DINS EL POT DE LA BATEDORA.
2. AFEGIU-HI 25 GRAMS DE SUCRE.
3. POSAU-HI UN POC D'AIGUA (UNS 100 ML)
4. BATEU-HO AMB LA BATEDORA.
5. POSAU EL SUC EN GOTETS PETITS I INTRODUÏU-HI UNA CULLERA PETITA O UN PALET QUE FACI DE SUPORT QUAN EL GELAT ESTIGUI FET.
6. POSAU-HO AL CONGELADOR.

FILLETS I FILLETES DE 4 ANYS FAN GELATS DE POMA I KIWI

2008-05-22T21:53:00.002+02:00

Escrivint el títol de la recepta i els ingredients necessaris per a fer-la...

2008-05-22T21:51:00.002+02:00

Tallant les pomes...

2008-05-22T21:48:00.002+02:00

Tallant els kiwis...

2008-05-22T21:45:00.002+02:00

Ja tenim tota la fruita tallada...

2008-05-22T21:41:00.001+02:00

Mesurant la quantitat de sucre que hem de fer servir...

2008-05-22T21:38:00.002+02:00

Mesurant la quantitat d'aigua necessària...

2008-05-22T21:35:00.002+02:00

Abocant el sucre...

2008-05-22T21:29:00.002+02:00

Abocant l'aigua...

2008-05-22T21:26:00.001+02:00

Després de passar la batedora...

2008-05-22T21:23:00.003+02:00

N'hem fet 39!!

2008-05-22T21:20:00.002+02:00

Dins el congelador. Demà convidarem els companys i les companyes de classe, i també les mestres!!

DISLÈXIA. ASPECTES A TENIR EN COMPTE I ACTIVITATS PER A L'AULA.

2008-05-19T18:05:00.009+02:00

Orientacions i aspectes a tenir en compte a l’aula (educació primària)
• Per a l’alumne/a amb dislèxia la lectura i l’escriptura suposen un esforç molt gros que implica major cansament i lentitud. A més es produeixen errades (substitucions, omissions, addicions...). La comprensió lectora es sol veure afectada perquè la major part de l’atenció es dedica a la descodificació i també a causa dels errors en la dicció.
• Necessitarà més temps per acabar la feina i per a copiar informació de la pissarra. Quan sigui possible evitarem que hagi de copiar texts llargs de la pissarra, en alguns casos a lo millor li podrem donar una fotocòpia.
• També necessitarà més temps per a fer els deures a casa. Convé abreujar la feina que hi hagi de fer.
• L’exigència de velocitat en la feina de l’aula per fer el mateix que els companys és frustrant per a l’alumne/a amb dislèxia. L’afavorirà disminuir el volum de feina encara que no es deixin de treballar els objectius i continguts del grup. Per exemple: En les activitats que es repeteixen, pot fer-ne 5 enlloc de 10.
• Llegir els exercicis i exàmens de forma oral abans de començar. Ajudar a l’alumne amb dislèxia a llegir activitat per activitat així com les vagi fent. Possibilitat de que respongui de forma oral per saber si el contingut el té clar.
• Adaptar l’espai als exercicis i exàmens de manera que les activitats estiguin més seqüenciades i clares. Desglossar algunes activitats en parts més simples.
• Acordar que no escrigui els enunciats de les activitats, tant a classe com a l’hora de fer els deures a casa.
• Alabar allò que faci bé. Si ha ajuntat dues paraules, però ha començat en majúscula després d’un punt, alabar-li açò darrer a més de fer-li veure l’errada. Valorar els avenços que fa respecte el seu propi nivell.
• Seleccionar allò que es corregeix. Marcar aquelles faltes que pensem que són prioritàries.
• Valorar la seva feina més pel contingut que pels errors d’escriptura.
• Proporcionar informació per altres vies a més de l’escriptura.
• És important tenir en compte que potser se l’haurà d’ajudar a organitzar l’agenda.
• Donar-li oportunitats d’intervenir en aquells moments en els quals sabem que pot fer aportacions al grup, i en canvi anar en compte amb provocar situacions difícils per a ell/a, per exemple fent-lo llegir en públic en veu alta si no ho vol fer. Si ha de llegir davant la classe convé proporcionar-li amb temps el text que haurà de llegir.
• Aprofitar si sabem que el fillet/a amb dislèxia és competent en alguna cosa en especial, fent-lo sentir exitós en aquell aspecte.

Possibles activitats afavoridores que es poden fer a l’aula (educació primària)
Activitats per a desenvolupar la via fonològica:
• Pensar paraules que tenguin el mateix so inicial.
• Comptar les síl·labes de les paraules.
• Comptar els sons de les paraules.
• Manipular els sons de les paraules: dir “foca” sense la “f”, “dofí” sense la “d”,...
• Identificar sons iguals en paraules diferents: “sol”, “sal”, “son”,...
• Substituir fonemes formant paraules noves: si a “matí” se li canvia la “m” per la “p” queda “pati”.
• Donar frases escrites amb totes les paraules juntes, i que les hagin de separar correctament.
• Anomenar objectes de la classe sense dir la síl•laba final (llapis->lla, goma->go...)
• Dir a un/a alumne/a el nom d’un animal a l’orella, i després ell/a l’ha de dir sense la síl•laba final. Els altres alumnes han de saber quin animal és.
• Cercar noms d’objectes que comencin amb un so determinat. O també noms dels alumnes de la classe.
• Jugar al joc del penjat.
• Jugar a l’scrabble.
• Jugar a veig-veig.
• Jugar a les paraules encadenades.
• Bingo de lletres.
• Dòmino de lletres.

Activitats per a desenvolupar la via lèxica:
• Completar paraules a les quals hi falten grafies.
• Completar oracions a les quals hi falten paraules.
• Jugar al memory de paraules.
• Ordenar paraules per a elaborar frases.

Possibles activitats preventives i que afavoreixen el procés d’aprenentatge de la lectoescriptura de tots els alumnes (educació infantil)
• Afavorir un ensenyament multisensorial de les lletres, involucrant el major nombre de sentits:
- Grafies en paper de vidre per a repassar amb el dit.
- Fer lletres amb plastilina.
- Dibuixar les lletres amb el dit sobre l’arena a la vegada que es diu el nom.
- Escoltar com sonen.
- Veure-les dibuixades.
Convé primer mostrar les vocals i a continuació les lletres que no necessiten suport vocàlic per a pronunciar-les, per exemple: la “f” i la “s” (fricatives), la “m”i la “n” (nassals), la “l” i la “r” (líquides).
• Classificar dibuixos segons tenguin el mateix so inicial.
• Fer treball de rimes.
• Practicar la repetició de ritmes.
• Activitats de discriminació auditiva. Ex: la mestra diu paraules i els fillets han de dir quan han sentit un so determinat,...
• Confegir paraules a partir de lletres mòbils.

Fonts consultades:
- Buisán, N. Conceptes bàsics de la dislèxia. 2006. Document lliurat en el curs: "La dislèxia dins l'àmbit educatiu",organitzat pel CEP de Menorca durant l'any 2006.
- Jiménez, J.; Ortiz, M. del Rosario. Conciencia fonológica y aprendizaje de la lectura. Teoría, evaluación e intervención. Madrid: Síntesis, 1998.
- Artigas, J. Quince cuestiones básicas sobre la dislexia. http://www.disfam.net/mod/resource/view.php?id=7 (19 de maig de 2008)
- DISFAM. Associació Dislèxia i Família. http://www.disfam.net (19 de maig de 2008)
- Oltra, V. La dislexia. Recuperación de los problemas de lecto-escritura. http://www.psicopedagogia.com/dislexia (19 de maig de 2008).

ORIENTACIONS PER A AFAVORIR UN ADEQUAT DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE ORAL EN ELS MÉS PETITS DES DE L'ÀMBIT FAMILIAR

2008-05-03T09:49:00.003+02:00

1. Emprar un llenguatge correcte i adaptat al nivell del fillet/a, però sense copiar expressions infantils (un titi, un miau, un bup-bup...). Emprar un vocabulari ric i precís, anomenant les coses pel seu nom.
2. Construir frases completes, però breus en el cas dels fillets i filletes més petits, proporcionant un model adequat.
3. Evitar les correccions directes de les seves expressions (“No es diu..., es diu...”), que són poc eficaces i poden provocar que alguns fillets/es s’inhibeixin. Li podem repetir correctament el que ens ha dit de manera incorrecta, però li repetirem noltros. Per exemple si diu: “Mira un miau-miau”, podem dir: “Sí, és un moix, i fa miau-miau”.
4. Ampliar el que ens diu, repetint el que ha dit, però de manera més completa i correcte. Per exemple si diu: “S’ha obrit”, podem dir: “Sí, sa porta s’ha obert”.
5. Procurar que les estones de conversa es donin en un clima relaxat i afectuós, on tant el fillet/a com voltros com a pares i mares ho disfruteu.

Orientacions extretes i adaptades de: Paniagua, G. “Orientacions per a la comunicació”, A: Guix d’Infantil, núm. 10 (novembre-desembre de 2002), pàg. 27.

També tindrem en compte:
6. Donar prou temps per tal que acabi de dir el que vol. No ens hem d’avançar a dir allò que pensam que vol dir tallant-li la comunicació.
7. No demostrar preocupació o impaciència davant les dificultats en el llenguatge. Recordam que rallar amb el fillet/a ha de ser una situació agradable.

Projectes de construcció compartits.

2008-04-22T18:18:00.005+02:00

Oferint contextos on els infants planifiquen, executen i revisen construccions elaborades de forma conjunta.
Contextos de relació on poden aprendre i es poden ensenyar els uns amb els altres, on poden compartir idees i cooperar per a fer-les possible.

Es jacint es comença a morir..

2008-03-07T18:29:00.002+01:00

Hem fet construccions!

2008-03-01T12:56:00.000+01:00

PAUTES PER A LES FAMÍLIES AMB FILLETS I FILLETES AMB DISLÈXIA.

2008-02-16T19:00:00.012+01:00

Totes les pautes manco la darrera estan extretes i adaptades de: Oltra, V. La dislexia. Recuperación de los problemas de lecto-escritura. http://www.psicopedagogia.com/dislexia (16 de febrer de 2008).

•El paper més important que han de complir els pares dels fillets i les filletes amb dislèxia és donar suport emocional. S’ha de donar una explicació a aquests fillets/es sobre les seves dificultats i les implicacions d’aquestes dificultats. Els pares han de transmetre que comprenen les seves dificultats i saben que li suposa un esforç molt gran tot el que està relacionat amb la lectura i l’escriptura. S’ha de valorar aquest esforç.
•És important evitar que la possible ansietat dels pares creï ansietat en el fillet/a, podent generar dificultats emocionals secundàries.
•Els pares han de mostrar al fillet/a que tot i les dificultats que té pot tenir èxit, encara que li suposi un esforç molt gros. El fillet/a ha d’aprendre a valorar els seus èxits en funció d’ell/a mateix/a.
•És totalment inadequat i causarà més angoixa i malmetrà l’autoestima del fillet/a el fet de comparar el seu rendiment amb un/a fillet/a sense dislèxia. Açò pot passar especialment amb els germans. S’ha de mostrar que cadascú és diferent i s’han de valorar les qualitats de cada persona.
•Els pares poden ajudar als fillets/es amb dislèxia a fer els deures, però s’ha d’anar amb molta cura de no provocar situacions d’ansietat. S’ha de tenir molta paciència i tenir en compte el cansament acumulat del fillet/a. A un infant amb dislèxia li suposa un esforç molt més gros el fet de llegir i escriure que a un infant sense dislèxia, i per tant es cansa més i aquest cansament provoca més distraccions. S’han de donar moments de descans durant la feina.
•És molt important treballar els hàbits d’estudi i l’organització personal.
•Es pot pactar amb els i les mestres de l’escola que atenen a l’alumne/a el fet que no copiï els enunciats de les activitats que tengui de deures.

AFAVORIR EL SENTIT LA DE RESPONSABILITAT EN ELS FILLS I FILLES.

2008-02-16T17:57:00.004+01:00

Pautes extretes de: Arànega, S.; Guitart, R. Fills autònoms i responsables. Barcelona: Graó, 2005.

Ser responsable implica dur a terme els compromisos adquirits i ser capaç de retre comptes de les conseqüències de les pròpies accions.
Ser responsable permet que la persona se senti equilibrada i contenta amb si mateixa, i això a més afavoreix les relacions amb els altres.

EL QUE HAURÍEM DE FER:
•Donar exemples de responsabilitat amb les nostres pròpies accions.
•Demanar als nostres fills i filles que assumeixin gradualment responsabilitats en els àmbits personal, familiar i social.
•Indicar-los les accions que fan correctament.
•Confiar en les seves possibilitats i manifestar-ho.
•Indicar-los les accions que no realitzen correctament acompanyant-les amb la recerca de solucions.
•Promoure hàbits que els ajudin a ser responsables.
•Fomentar en ells la voluntat, l’esforç, la paciència i la perseverança.

EL QUE NO HAURÍEM DE FER:
•Realitzar nosaltres les accions que s’han compromès a fer els nostres fills i filles.
•Imposar-los el nostre criteri sobre com han de portar a terme les seves responsabilitats.
•Evitar-los les conseqüències negatives dels seus propis actes cap a ells mateixos.
•Donar premis materials per les responsabilitats assumides correctament.
•Posar càstigs que no tinguin res a veure amb les conseqüències de les seves accions.
•Utilitzar l’amor cap a ells com a element de pressió perquè siguin responsables.

ACTIVITATS PER A EDUCAR EL SENTIT DE LA RESPONSABILITAT

2008-02-16T17:51:00.006+01:00

Activitats extretes i adaptades de: Arànega, S.; Guitart, R. Fills autònoms i responsables. Barcelona: Graó, 2005.

FEINES DE CASA:
Tots els membres de la família ens podem plantejar d’elaborar junts una llista detallada de les tasques domèstiques que s’han de fer a casa:
•Fer net la casa (garnar, llevar la pols...).
•Fer net la seva habitació.
•Fer el dinar.
•Posar taula i llevar-la.
•Escurar els plats i col•locar-los al seu lloc.
•Arreglar les coses que es fan malbé.
•Anar a comprar.
•Etc.
La llista ha de tenir una primera funció de presa de consciència de les tasques que comporten la convivència i el funcionament adequat d’una casa, com també analitzar qui les fa, si tots els membres de la família hi participen i si la feina es reparteix de manera equitativa.
A partir d’aquí, s’establirà la freqüència amb la qual és necessari realitzar cada tasca, i entre tots els membres de la família decidirem qui es responsabilitzarà de cadascuna, incloent-hi els fills i filles.
S’elaborarà una llista amb les feines decidides, les persones encarregades de fer-les i la freqüència amb la qual s’han de realitzar.
La llista es penjarà a un lloc visible perquè totes i tots recordem la que ens pertoca a cadascú.

ELS ANIMALS DE COMPANYIA:
Si el nostre fill o la nostra filla ens diu que li agradaria tenir un animal, podem reflexionar amb ell o ella de la manera següent:
•L’animal, estarà bé a casa?, hi té prou espai...?
•Quines cures necessita: donar-li menjar, rentar-lo, netejar l’espai on té el jaç, passejar-lo, jugar-hi...?
•Quants anys viurà? Estarem disposats a tenir-ne cura durant tot aquest temps?
•Què en farem durant les vacances?
•Si en comprem un, de què s’encarregarà el nostre fill o la nostra filla? És necessari que algú més tingui cura d’algun altre aspecte?
•Què li implicarà al fill o la filla tenir cura de l’animal: temps, aprendre alguna cosa...?
Aquestes reflexions han de fer-se amb la intenció d’ajudar l’infant a adquirir consciència del que implica tenir un animal a casa, les atencions que necessita i les responsabilitats que s’adquireixen. Segons l’edat del fill o filla o les habilitats que tengui, hi haurà algunes responsabilitats que no les podrà assumir.
També haurem de plantejar les conseqüències que patirà l’animal si no compleix amb les seves responsabilitats. Què li passarà a l’animal si no el rentes, si no el treus passejar, si no li dones el menjar...? Què haurem de fer aleshores?
Si es decideix comprar l’animal, podem ajudar l’infant a complir les seves responsabilitats suggerint-li pautes o hàbits que li ho facilitin: “El podràs treure a passejar antes d’anar a l’escola, quan tornis... li podràs donar menjar quan...”.

Ja ha sortit sa flor!!

2008-01-23T20:45:00.000+01:00

Segueix creixent !!

2008-01-16T19:14:00.000+01:00

Es jacint ja comença a créixer...

2007-12-20T21:07:00.000+01:00

I fins on creixerà? Com serà? De quin color farà la flor? Haurem de tenir un poc de paciència per a conèixer la resposta a aquestes preguntes... L'haurem de cuidar i observar com creix.

Ja han sortit les arrels!

2007-12-12T20:20:00.000+01:00

El valor de la diversitat

2007-11-26T20:18:00.000+01:00

Robert Barth (1990) descrivia així el valor de la diversitat:
"Yo preferiría que mis hijos estuvieran en una escuela en la que se desearan las diferencias, se les prestara atención y se celebraran como buenas notícias, como oportunidades de aprendizaje. La cuestión que preocupa a mucha gente es: "¿Cuáles son los límites de la diversidad a partir de los cuales una conducta es inaceptable?"... Pero la pregunta que me gustaría que se planteara más a menudo es: "¿Cómo podemos hacer un uso consciente y deliberado de las diferencias de clase social, género, edad, capacidad, raza e intereses como recursos para el aprendizaje?"... Las diferencias encierran grandes oportunidades de aprendizaje. Las diferencias constituyen un recurso gratuito, abundante y renovable. Me gustaría que nuestra necesidad compulsiva de eliminar las diferencias se sustituyese por un interés igualmente obsesivo por hacer uso de ellas para mejorar la enseñanza. Lo importante de las personas -y de las escuelas- es lo diferente, no lo igual" (pp. 514-515).

Text extret de: Stainback, S. i W.(2001): Aulas inclusivas. Madrid: Narcea

Hem sembrat un bulb de jacint

2007-11-22T13:17:00.000+01:00

Benvinguda

2007-10-04T13:27:00.000+02:00

Iniciam aquest bloc amb la intenció de mostrar la feina feta per part dels alumnes i guiar a l'hora de treballar amb la diversitat de l'alumnat.